Pedagogia

La pedagogia és un aspecte de la meva vida que cada vegada està agafant més importancia. Ara mateix em trobo en plena reflexió sobre la millor forma en la que puc integrar als meus alumnes en el món de la pràctica instrumental. Per això, vull compartir aquest article, que úlimament em te el pap ocupat.

Com practicar

La durada de les sessions de pràctica

Des del punt de vista de la Pedagogia Soviet es diu que practicar massa és tan perniciós com no practicar proa. Tot i així, hi ha molts músics de tots els nivells que estan capficats, per dir-ho d’alguna manera, en practicar gairebé innecessàriament, de vegades vuit o més hores al dia. Tornem, però, al cas de les sessions de pràctica més curtes.

T. Leschetizky va ser un dels grans professors de piano de finals del segle XIX, Paderewski i Schnabel van ser dos dels seus nombrosos alumnes destacats. Sobre com ell ensenyava, H.C.Schönberg escriu: Entre les seves conclusions figurava la de la falsedat del concepte que practicar moltes hores és beneficiós. Ell no pensava que els estudiants practiquessin sis, set o vuit hores al dia. “Ningú no pot fer això sense tornar-se mecànic i això és precisament en el que un requereix si escolta el que està tocant i ritica cada nota.”

És virtualment impossible per a un músic, encara que sigui d’allò més brillant, d’escoltar-se amb atenció durant un període llarg de temps. Aquest és un fet indiscutible de la pràctica diària. “No te n’oblidis: quan durant la pràctica realitzes una certa quantitat d’esforç, com amb totes les coses, després has de relaxar-te”, deia Jascha Heifetz, un dels grans violinistes. “No crec que jo mai no hagués fet cap progrés si hagués practicat sis hores al dia… si practico tres hores al dia, de segur que no les practicaré seguides, sinó que practicaré tres hores amb intervals freqüents per a relaxació entremig”

Potser diràs que tot això de practicar poques hores al dia està molt bé per Heifetz, però que com a músic amb un talent corrent necessites treballar molt més, sobretot si vols aconseguir tant com va aconseguir Heifetz. Aquesta conclusió és errònia. Heifetz va ser capaç de treure el major profit dels seus talents. De l’única manera en què tu el pots imitar és traient el màxim profit dels teus talents, siguin els que siguin. Heifetz era un model de bon ús, amb el violí i sense el violí. Bon ús implica una percepció sensorial fiable, l’habilitat d’escoltar-te acuradament a tu mateix i l’habilitat de mesurar tensió, esforç i moviment. Treballa amb tu mateix – amb l’ajuda de la tècnica Alexander – i practicaràs de manera més eficient, tot aprofitant d’aquesta manera millor els teus talents. Tingues en compte, aleshores, no els resultas de com practicava Heifetz, sinó la seva manera de practicar.

Heifetz feia pauses freqüents en la seva pràctica diària. El fet de fer una pausa en si mateix és una bona idea, però ho pots transformar en un hàbit particularment sa, si treballes en la teva manera d’usar-te cada cop que fas una pausa.

Practicar eficientment implica saber quan parar. Això vol dir, quan passar d’un exercici al següent, quan fer una pausa en la pràctica, i quan concloure el treball del dia.

Si el que vols és crear una memòria cinestèsica clara d’un gest en particular, t’anirà millor tocar aquest moviment cinc cops seguits de manera perfecta, que no pas nou cops perfecte i un desè cop imperfecte, tancant d’aquesta última manera la memòria de tot el tros. De forma similar, finalitza el treball diari abans del inici de la fatiga, no després. Quan practiquis, crea les condicions per sentir-te el millor possible tocant. Quan arribis a aquest punt, deixa-ho . Recorda Alexander: “L’experiència que tu vols està en el procés d’arribar… no de tenir-ho arribar-hi és el que tu vols”. Deixa-ho quan estiguis en el millor moment, i la teva impressió de tota la sessió de la pràctica serà completament positiva, incrementant les possibilitats de tenir èxit el proper dia. Hi ha veritat en la dita: res no porta més a aconseguir coses amb èxit que l’aconseguir coses amb èxit.

Extracte del llibre: Indirect Procedures, a Musitian’s guide to the Alexander Technique. Pedro de Alcántara. Oxford University Press. Estats Units, 1997.

Explaia't

Aquest espai està dedicat a qualsevol tipus de comentari, observació o suggerencia que vulguis fer sobre el blog, la nostra relació, o la vida en general.
De moment jo només puc dir-te que estic molt agraida de que hagis visitat la meva pàgina i compartit un temps de la teva vida amb mi,

Fins aviat!!

Concert Atri del Castell de Torredembarra

El so ressonava per tot arreu i es confonia en les profunditats de la sala. Passes, cops de porta i paraigües voladors lluitaven per captar la meva atenció, quina llàstima que ho aconseguissin!!

Pròxims concerts

Gira de concerts de la "IV Mostra de Joves Guitarristes de les Comarques de Tarragona"

• Divendres, 20 d'abril a les 19h a l'Auditori Higini Anglès de REUS
• Dissabte, 28 d'abril a les 18:30h al Teatre Orfeó Montsià de ULLDECONA
• Dijous, 3 de maig a les 19h a l'Atri del Castell de TORREDEMBARRA
  
• Dissabte, 12 de maig a les 12h al Castell de Masricart de LA CANONJA
• Dissabte, 19 de maig a les 18:30h al Teatre la Renaixença de CORNUDELLA

El repertori a interpretar serà el següent:

- Triste nº1 ................................................. Mª Luisa Anido
- Preludio Campero nº3 ............................. Mº Luisa Anido
- Platero (de la suite "Platero y yo") ......... E.Sainz de la Maza
- Sonatina Meridional ............................... M.M. Ponce
· Campo
· Copla
· Fiesta

El concert de Cloenda es celebrarà el divendres 8 de Juny a les 19h en l'Auditori Pau Casals, del VENDRELL, on es farà un tast de tots els participants de la Mostra, seguit d'un concert d'un guitarrista de renom en el mon guitarrístic.

(Tots els concerts son gratuits)

Concert a Ulldecona

el dissabte 28 d'abril, a les 18,30h es va celebrar un altre concert de la IV Mostra de joves guitarristes de les comarques de Tarragona al Teatre Orfeó Montsià d'Ulldecona. Va ser com tocar a un teatre dels anys 50, això sí, tot ple de pols!!

Currículum

La Maria, des de ben petita, descobreix la sensibilitat que desperta tocar un instrument com la guitarra, fent-se conscient de la seva riquesa tímbrica i l’ambient intimista que pot crear.

Gràcies a la motivació que els seus professors, Enrique Malo i Fernando Rodríguez desperten en ella, decideix dedicar la seva vida professional a seguir creixent com a intèrpret i pedagoga. Per aquest motiu en aquests moments està cursant els seus estudis de “Pedagogia de la Guitarra” a l’”Escola Superior de Música de Catalunya” amb el professor Zoran Dukic.

Al llarg de la seva formació com a guitarrista, ha rebut classers magistrals amb professors de la talla de David Russell, Raphaella Smith, Carles Trepat, Marco Socías, Miguel Trápaga, Àlex Garrobé, Marco Smaili, Guillem Pérez Quer, Sadahiro Otani i molts altres.

Complementant els seus estudis en tot moment amb cursos de pedagogia, com ara els impartits per Santi Figueras, Häns Brüderl, Hartmann, Marisa Pérez, Elisenda Carrasco... Moguda pel seu interès per l’educació corporal dintre la interpretació musical ha assistit durant dos anys a classes pràctiques de Técnica Alexander amb Sílvia Huertas i uns altres dos de Mètode Cos-Art amb Yiya Diaz i Graciela Liettieri. En aquests moments es troba aplicant els seus coneixements en l’Escola de Música “Pau Casals” del Vendrell on treballa com a professora de guitarra.

Guanyadora del tercer premi en el III Certamen “Vila de Salou” que es va celebrar el Novembre del 1996. Actualment és una de les seleccionades en la ”IV Mostra de Joves Guitarristes de les Comarques de Tarragona”.

La Maria ha estat acompanyada durant tota la seva vida per amants de la música que valoraven per sobre de tot l’experiència comunicativa que es dóna entre músic i oïdor. Tots ells li han ensenyat a tocar mitjançant una sèrie de matisos i colors, que només un instrument com la guitarra pot oferir. Sense cap dubte us portaran a un món on cada representació és un nou estat on reconèixer una emoció diferent.

Així doncs no us entretingueu més i deixeu anar la vostra imaginació a través d’aquest nou univers de colors que ara us presentarà.

Aquesta soc jo

Aquesta soc jo, la Maria. Com sempre, sembla que estigui en un altre mon, encisada pels meus propis pensaments, allunyada del mon que m’envolta. Necessitada del meu espai de reflexió i lliure imaginació.

Vaig néixer fa 24 anys, en un petit poble anomenat Vila-seca. Des de ben petita no m’ha agradat estar quieta, la casa em cau a sobre de seguida, la televisió i l’ordinador no m’han agradat mai. En conseqüència sempre he estat una persona activa i vital, dedicant el meu temps a fer diverses activitats com dibuix, patinatge, bàsquet, conservatori, mecanografia, anglès; anant de colònies musicals o cursos internacionals i visitant diversos països d’Europa amb els meus pares o amics, com per exemple: França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Copenhaguen, Noruega, República Txeca, Hongria, Anglaterra i Itàlia. Acostumo a implicar-me molt en tot allò que faig, de vegades d’una manera malaltissa, però per sort tinc el meu cos que m’avisa quan m’estic excedint i em fa trepitjar el fre.

M’agrada molt la naturalesa, perquè em fa sentir viva. Hi sento un vincle molt especial, m’ajuda a clarificar les idees i entendre millor qui soc i en quin moment em trobo. Per sort tinc un refugi al Pirineu aragonès al que puc recórrer sempre que ho necessiti. Els canvis de temps marquen el meu estat anímic d’una manera de vegades indesitjable, però molt orientativa fins i tot per mi mateixa. Els animals son la meva altra passió natural, els trobo a tots preciosos i entranyables. La meva gossa es l’únic ser viu que sempre, sempre que em veu esta contenta de fer-ho i m’ho demostra, no em falla mai.

M’encanta la música, la trista per escoltar i la moguda per ballar. Trobo una gran satisfacció a l’hora d’expressar-me amb la meva guitarra, és una sensació que no la canviaria per res del mon. Però no s’allunya gaire de la satisfacció que sento al ensenyar musica als infants, i ajudar-los a trobar el camí per expressar els seus propis sentiments.

En quan a les relacions interpersonals, acostumo a actuar d’una forma introvertida amb les persones que no conec i extrovertida amb les que hi tinc molta confiança. Sigui com sigui, m’encanta estar amb la gent, veure com reaccionen, com es comuniquen, com expressen les seves emocions.... Molt carinyosa amb els que em tracten bé i distant amb els que no ho fan. M’agrada ajudar a la meva gent i sentir-me útil pels demès. No acostumo a enganyar a la gent, pecant de ser massa sincera de vegades. Generalment em comporto d’una manera tranquil·la i reflexiva però de tant en tant deixo sortir a la nena que hi ha dintre meu per no oblidar que encara està viva.

Al llarg de la meva vida considero que he estat una persona afortunada perquè he estat envoltada de gent excepcional que m’ha valorat pel que soc, fent-me sentir algú especial, i ajudant-me a créixer com a persona. A tots ells els estaré eternament agraïda.